ëres ladines
Rossana Todesco y süa pasciun che nes cunta la storia dla Tera
// Lucia Piccolruaz //
Ci che les peres y la tera nes pó insigné é Rossana Todesco che sá dër bun. Canche ara tol tles mans n corët o n mineral, éra bona da odëi ite na picia pert dla storia de nosta Tera y dal trasmëte a chi che l’ascuta sö

© Manuel Glira
Rossana Todesco é nasciüda y é chersciüda sö tl Venet, danter i corëc y i minerai dles Prealpes. Da canche ara se recorda éra dagnora stada na gran apascionada y liada ala tera, n lian che ti é gnü trasmetü y tl medemo momënt val’ che ara á sintí da canche ara é nasciüda. Da picera insö ára imparé ci che al ó di coltivé la tera, i recorc che ringhinësc tl cör de Rossana la porta fora por i ciamps de so nene.
Mo la gran pasciun é tres stada por les peres, la tera frëma, chëra che cunta la storia de nosc planët y che é bona da nes splighé mudamënc climatics o geologs che vëgn a s’al dé aldedaincö. Canche ara se á scrit ite al’université a Modena, ara capí ite che chël ambiënt danter minerai y corëc ê la dërta strada. Ara se sintî capida, odon la morvëia de sü professurs o professuries dan da reperc geologics. Sü stüdi l’á portada te posć che cunta de monns olache an adora fantasia por s’i imaginé. Tles Asturies, olache an ciafa peres dl iurassich, tla Polonia o tl Friul, tla zona dl Lech Volaia, por inrescí sön peres de 420 mio de agn. Döt le savëi arjunt ne ara nia ma partí cun la comunité scientifica, mo ara á tut la dezijiun da jí dl vers dla divulgaziun. Chësta metoda ara imparé a conësce tl museum dles sciënzes a Trënt, sëgn le MUSE olache ara á fat deplü practicums y ara á lauré sciöche volontara. Marco Avanzini le responsabl dla seziun geologica, canche ara ê na studënta, ti á trasmetü chësc savëi y ti á insigné dër tröp.
Cina che ara á conesciü so om Gottfried Nagler y ara á tut la dezijiun de jí a vire tla Val Badia sön le lüch da Murin, se ára dediché ala geologia. L’importanza, la responsabilité y la gran fortüna de ciafé tles mans n lüch ára ëra y so om sintí da atira, mo ince le porté inant ci che ai á imparé cina sëgn. Bel plan á Rossana y Gottfried porté ite deplü mudaziuns. Sëgn é Murin na scora sön le lüch da paur, la pröma tles valades ladines y üna dles 25 te döt le Südtirol. La divulgaziun scientifica y culturala, te chësc caje, vëgn portada inant. Al ti vëgn trasmetü le lian cun la tera y i tiers, al vëgn desfanté stereotips, y la jënt che vá a ti ciaré al lüch se fej demorvëia de na realté tan autentica, olache vigni tier á so inom, olache al vëgn lauré adöm danter generaziuns y vignun pó imparé un dal ater. Rossana nes cunta che al é na gran oportunité por l’agricoltöra, por suravire te n monn olache al pé che les pices realtés ne ais nia plü tröpa lerch, por cunté dla tera y dl laur che abelësc y conservëia le teritore.
La geologia ne l’á nia arbandonada, ince sce ara é deventada patrona sön le lüch da Murin, pón la incunté tratan sües escurjiuns geologics, olache ara porta inant n savëi gnü lit fora da peres, corëc y minerai. Conescënzes che pó nes ester de ütl ince por lí le monn atual, por odëi ite la fortüna che i un da vire sön chësta Tera y por ester bogn da jí devers ai mudamënc che le dagní nes portará.
Mo la gran pasciun é tres stada por les peres, la tera frëma, chëra che cunta la storia de nosc planët y che é bona da nes splighé mudamënc climatics o geologs che vëgn a s’al dé aldedaincö. Canche ara se á scrit ite al’université a Modena, ara capí ite che chël ambiënt danter minerai y corëc ê la dërta strada. Ara se sintî capida, odon la morvëia de sü professurs o professuries dan da reperc geologics. Sü stüdi l’á portada te posć che cunta de monns olache an adora fantasia por s’i imaginé. Tles Asturies, olache an ciafa peres dl iurassich, tla Polonia o tl Friul, tla zona dl Lech Volaia, por inrescí sön peres de 420 mio de agn. Döt le savëi arjunt ne ara nia ma partí cun la comunité scientifica, mo ara á tut la dezijiun da jí dl vers dla divulgaziun. Chësta metoda ara imparé a conësce tl museum dles sciënzes a Trënt, sëgn le MUSE olache ara á fat deplü practicums y ara á lauré sciöche volontara. Marco Avanzini le responsabl dla seziun geologica, canche ara ê na studënta, ti á trasmetü chësc savëi y ti á insigné dër tröp.
Cina che ara á conesciü so om Gottfried Nagler y ara á tut la dezijiun de jí a vire tla Val Badia sön le lüch da Murin, se ára dediché ala geologia. L’importanza, la responsabilité y la gran fortüna de ciafé tles mans n lüch ára ëra y so om sintí da atira, mo ince le porté inant ci che ai á imparé cina sëgn. Bel plan á Rossana y Gottfried porté ite deplü mudaziuns. Sëgn é Murin na scora sön le lüch da paur, la pröma tles valades ladines y üna dles 25 te döt le Südtirol. La divulgaziun scientifica y culturala, te chësc caje, vëgn portada inant. Al ti vëgn trasmetü le lian cun la tera y i tiers, al vëgn desfanté stereotips, y la jënt che vá a ti ciaré al lüch se fej demorvëia de na realté tan autentica, olache vigni tier á so inom, olache al vëgn lauré adöm danter generaziuns y vignun pó imparé un dal ater. Rossana nes cunta che al é na gran oportunité por l’agricoltöra, por suravire te n monn olache al pé che les pices realtés ne ais nia plü tröpa lerch, por cunté dla tera y dl laur che abelësc y conservëia le teritore.
La geologia ne l’á nia arbandonada, ince sce ara é deventada patrona sön le lüch da Murin, pón la incunté tratan sües escurjiuns geologics, olache ara porta inant n savëi gnü lit fora da peres, corëc y minerai. Conescënzes che pó nes ester de ütl ince por lí le monn atual, por odëi ite la fortüna che i un da vire sön chësta Tera y por ester bogn da jí devers ai mudamënc che le dagní nes portará.

