Speak
Ëiles y stëiles
// Lucia Piccolruaz //
Na sëra olache musiga, ert, cultura y discusciun á porté dant le rode dl’ëra te nosta sozieté

Hannelore Insam, Irene Prinoth, Jasmin Ferdigg y Lotte Nogler á partí cun le publich esperiënzes, minunghes y reflesciuns sura le rode dl’ëra aldedaincö, respognon ales domandes de Martina Rier © Patrick Senoner
Ai ot de merz — de internazional di dërc dl’ëra — él ince en chësc ann, sciöche i agn da denant, gnü organisé na sëra de ert, cultura y discusciuns al Tublá da Nives te Sëlva. Chëstes sëres é, do nosta minunga, de gran valüta: rové adöm por recordé ci che é gnü fat cina sëgn en cunt de dërc y parité é zacó na manira por nia s’al desmentié, nia se trá zoruch y ciaré da jí inant. La discusciun tratan la mësa torona á mostré sö olache al é ciamó zacotan de strada da fá, por arjunje la parité te ciamps olache al nen vá ciamó debojëgn.
Tratan chësta sëra, organisada da Martina Rier, án orü ti lascé lerch sön paladina ales ëres: les ëres dess slominé te so ester, porchël él ince gnü chirí fora la rima ëiles y stëiles (ëres y stëres) sciöche titul dla serada. Les usc intreciades y polifoniches dl cuartet “Tel Tipes” á daurí la manifestaziun cun tesć ironics che picinëia val’ strotöra stara dla sozieté. Te sües cianties él gnü alzé fora le rode che les ëres cür o dess curí aladô de ci che le patriarcat nes scrí dant. Dlungia i toc musicai él ince sté Cristina De Grandi y Irene Moroder che á dediché poesies y tesć de poetry slam a deplü momënc tla vita de n’ëra.
L’ert é gnüda portada sön paladina da Helene Demetz, che mët al zënter de so laur la figöra feminina y da Anna Anvidalfarei te n film cört, olache le corp devënta paladina y la contrada che i un daite crësc sura nos fora. Sön l’argomënt zentral dla serada “Ëiles&Stëiles - la figura dl’ëila tla sozietà de al didancuei” se ál baraté fora: Hannelore Insam, Irene Prinoth, Jasmin Ferdigg y Lotte Nogler.
Esperiënzes, minunghes y reflesciuns é gnüdes metüdes sön mësa. Al é gnü baié dl coraje da fá n vare ince sce nia tröpes ne l’á fat cina sëgn; da odëi ite olache al foss ciamó da lauré por arjunje na parité, por ejëmpl tl paiamënt por le medemo laur, tl’educaziun, ti laurs de ciasa y de cura.
Al é gnü alzé fora la chestiun ciodí che al é plü ëres che stüdia, mo tan püces te posiziuns de presidënza y direziun y tan gonot che l’azënt sön la belëza desmendrësc tres ciamó atres competënzes arjuntes.
La sëra é gnüda stlüta jö cun la prejentaziun dl foliet Gana - y n test lit dant sura la figöra che ti dá l’inom - n’ëra valënta, tl significat de “valëi”.
Cun chisc pinsiers á le publich ciamó podü se nainé sön i toc metüs sö dala dj Elena Pitscheider.
Speran che cun chëstes iniziatives somënon tres danü pinsiers critics por la parité de dötes les porsones.
Tratan chësta sëra, organisada da Martina Rier, án orü ti lascé lerch sön paladina ales ëres: les ëres dess slominé te so ester, porchël él ince gnü chirí fora la rima ëiles y stëiles (ëres y stëres) sciöche titul dla serada. Les usc intreciades y polifoniches dl cuartet “Tel Tipes” á daurí la manifestaziun cun tesć ironics che picinëia val’ strotöra stara dla sozieté. Te sües cianties él gnü alzé fora le rode che les ëres cür o dess curí aladô de ci che le patriarcat nes scrí dant. Dlungia i toc musicai él ince sté Cristina De Grandi y Irene Moroder che á dediché poesies y tesć de poetry slam a deplü momënc tla vita de n’ëra.
L’ert é gnüda portada sön paladina da Helene Demetz, che mët al zënter de so laur la figöra feminina y da Anna Anvidalfarei te n film cört, olache le corp devënta paladina y la contrada che i un daite crësc sura nos fora. Sön l’argomënt zentral dla serada “Ëiles&Stëiles - la figura dl’ëila tla sozietà de al didancuei” se ál baraté fora: Hannelore Insam, Irene Prinoth, Jasmin Ferdigg y Lotte Nogler.
Esperiënzes, minunghes y reflesciuns é gnüdes metüdes sön mësa. Al é gnü baié dl coraje da fá n vare ince sce nia tröpes ne l’á fat cina sëgn; da odëi ite olache al foss ciamó da lauré por arjunje na parité, por ejëmpl tl paiamënt por le medemo laur, tl’educaziun, ti laurs de ciasa y de cura.
Al é gnü alzé fora la chestiun ciodí che al é plü ëres che stüdia, mo tan püces te posiziuns de presidënza y direziun y tan gonot che l’azënt sön la belëza desmendrësc tres ciamó atres competënzes arjuntes.
La sëra é gnüda stlüta jö cun la prejentaziun dl foliet Gana - y n test lit dant sura la figöra che ti dá l’inom - n’ëra valënta, tl significat de “valëi”.
Cun chisc pinsiers á le publich ciamó podü se nainé sön i toc metüs sö dala dj Elena Pitscheider.
Speran che cun chëstes iniziatives somënon tres danü pinsiers critics por la parité de dötes les porsones.


